dilluns, 5 de juny del 2017

Veniu, Esperit Sant, Tresor dels pobres


En ocasió de la Pentecosta que hem celebrat us recomanem escoltar la antiquíssima Seqüència litúrgica del dia de Pentecostes. La melodia gregoriana és bellíssima, antiquíssima, sil·làbica, ve de lluny, de les profunditats del cor orant de l’Església.



La dediquem al nou atemptat que ha patit la ciutat de Londres, en el Regne Unit. Com un clam per la pau. Només l’Esperit Sant pot eradicar el Mal del món i donar la Pau, la desitjada Pau. Us desitgem una santa Pentecosta, una Pentecosta que és la de tot l’any, la de sempre, una perenne Pentecosta. Oh Sant Esperit veniu!

Us posem la versió catalana que hem emprat a la nostra parròquia. Una abraçada de tots, els uns pels altres, en la pau immensa del Sant Esperit, Foc que ve del Foc de la Trinitat, Amor que ve de l’Amor de la Trinitat que repartint-se entre tots no disminueix, que abrusa el cor.



Veniu, oh sant Esperit,
des del cel al nostre cor
amb la vostra llum divina,

Pare des pobres, veniu,
veniu, tresor de tot bé,
oh Llum, que el cor il·lumina.

Vós sou el Consolador
dolç hoste del nostre cor
i dolcíssim refrigeri.

En el treball sou descans
en el dolor sou consol
en la calor sou confort.

Oh Benaurada Llum
ompliu el més íntim del cor
dels vostres fidels

Sense el vostre Do
el cor nostre seria buidor
i res seria innocent.

Tot el que no és net, renteu
tot el que és àrid, regueu
i guariu tota malaltia.

Tot el que és rígid, ablaniu
tot el que es fred, escalfeu
i corregiu el qui s’esgarria.

Doneu als fidels
que en vós confien
els set Dons més sants.

El mèrit de la virtut
el camí de la salvació
la joia immortal i plena.