Pel dimecres de la 3a. setmana de Quaresma...
Gràcies, fill meu, perquè ets aquí.
Que faràs ara? M'acomiadava, eren dos quarts de dotze de la nit, a la plaça de la Llibertat, i vaig fer-li aquesta pregunta a un jove pare. Que faràs ara? (Veníem d’un sopar dels que les Confraries organitzen aquestes dies). Aquest pare l'estiu passat va batejar el seu fill únic. Em va respondre amb els ulls contents: «Ara, abans d’anar a dormir: aniré a fer un petó al meu fill». Vaig pensar en el nen... que, adormit, rebrà petó i mirada del seu pare i no ho sabrà. Aquest petó és un dir: Gràcies, fill meu, perquè ets aquí. Perquè tu ets el meu goig i l’alegria més gran. Un fill fa que uns esposos s’estimin més. I més si el nen ha rebut la gràcia del baptisme. Com ens podem deixar d’estimar si aquest fill és nostre, de l’un i de l’altre? No només d'un o de l'altre; és dels dos. I és de Déu. Els fills són un do del Senyor, diu la Sagrada Escriptura.
Avui doneu gràcies a Déu pels fills que heu tingut, digueu els seus noms, beneïu-los. És tant gran que una mare cristiana o un pare cristià faci el senyal de la creu al front del seu fill! Són costums que no s’haurien d’haver perdut mai. I si els fills s’han fet grans beneïu-los dins vostre, deixeu-los sota la protecció de la Mare de Déu. I si no heu tingut fills (de vegades hi ha esposos que no en poden tenir i això és un dolor molt gran) o pel que sigui, o perquè sou solters o viviu en el celibat... pregueu per tants nens i nenes que en el món no tenen la benedicció de pares que els hagin esperat, que els hagin estimat abans de néixer o no els han conegut. Adopteu-los en el cor i beneïu-los dins vostre. Tots, tots, sense excepció, són beneïts pel Pare del cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada