dissabte, 4 d’octubre del 2014

Preparant amb il·lusió el nou curs de la Pastoral de la Salut de la nostra Parròquia


Estimaràs al pròxim...

La paraula pròxim és una paraula bonica. Vol dir “estimar el qui està més a prop”. Té la seva lògica, estimar el qui està lluny és fàcil i no costa res. L’amor per si mateix sempre busca un rostre concret. Estimar vol dir estimar a algú que sempre és concret.


L’Església, com a comunitat, ha d’estimar el “pròxim”, el qui està més a prop d’on ella viu i celebra la fe. Per tant, dins de la proximitat de la comunitat hi ha els malalts i els ancians, als quals hem de portar l’amor de Jesús, amb l’amor que els manifestem. El regal que els fem som nosaltres mateixos, la nostra presència. Ells són els qui estan “més a prop” i és un apostolat que no el podem traspassar a ningú. Una parròquia no pot dir “ja ho farà un altre”. No! És ella qui ho ha de fer.

Això implica tres paraules: autenticitat del cor (és per l’altre i no per a mi que vaig a visitar-los), fidelitat (no és un dia, sinó un temps fins que el Senyor disposi), alegria (l’alegria de veure l’altre i anar-hi per l’alegria que donem a l’altre). És d’aquesta manera que estimem a Jesús.


A Jesús només el podem estimar en els altres. Creiem profundament que la missió de la Pastoral de la Salut és eclesial. En la mesura de què hi anem en nom de la comunitat eclesial descobrirem el sentit del nostre apostolat. I d’aquesta manera serà un ministeri/servei responsable.

Escoltem aquesta preciosa cançó que, amb lletra de la Primera carta de Sant Pau als cristians de Corint, ens diu què és l'amor: