divendres, 20 de juny del 2014

Beneïda entre totes les dones (Comentant l'Avemaria.- IV)



En aquests paraules del Avé Maria hi ha un misteri de solitud. Si és beneïda entre les dones, també entre elles, és única la seva vocació. Una vocació única i incomunicable, perquè de «mare només n’hi ha una». També Jesús té a Maria com a única mare. La benedicció a la Mare de Déu la fa única. La seva maternitat és la de totes les mares, però el Fill de les seves entranyes és Jesús, el Crist, Senyor nostre. Això ens fa comprendre que quan un avança en la vida espiritual arriba moment en què és difícil parlar dels dons de Déu. Els sants s’entenen entre ells! Van vestits de vermell! És el vestit de la caritat i de l’alegria. S’endevinen! Nosaltres només podem veure en la seva vida allò que resplendeix a fora, la seva alegria, la seva humilitat, el seu poc donar-se cap importància. Però el secret de la seva vida és interior, queda entre el profund del seu cor i ells. De vegades ni ells mateixos se saben explicar. No tenen paraules. 

Els miracles de la gràcia no s’expliquen, es donen, es viuen. Si això és veritat en la santedat ordinària, encara ho és de manera més gran en la persona de la Mare de Déu. Aquella gràcia que la fa beneïda entre les dones, la fa única. I la fa entrar en la solitud dels misteris de Déu. Ella va haver de caminar, amb el seu secret, amb la seva vocació, enmig dels homes i de les dones. Si no hagués estat la Mare del Senyor hagués viscut i mort en l’anonimat dels fills de Déu que han estat, són i seran en aquesta terra.