Encara Lampedusa

He llegit un reportatge en una revista italiana de prestigi sobre el drama de Lampedusa, aquesta petita illa, on arriben tants subsaharians, que marxen de la mort i de la misèria dels seus països per arribar a Europa. Arriben de l’Àfrica, després de vint hores en el mar, en condicions molt precàries. «Si arrisquem les nostres vides, és perquè allà ja estem morts», diuen.

Les estadístiques que hi ha són esgarrifoses. Milers i milers de subsaharians han trobat la mort a les costes de la illa. Quan arriben, els habitants de Lampedusa es bolquen en una gran solidaritat. Tots es posen en moviment. I les històries, riques d’humanitat es multipliquen. Són emocionants. Els reben amb amor, tenen cura d’ells, mentre els repatrien.

El Doctor Pietro Bartolo que, des de fa vint-i-dos anys,
és metge a l'Illa, treballa hores i hores sense descans,
arriscant la seva pròpia salut en l'esforç.

El darrer naufragi, en el qual moriren 385 persones, fou tràgic. El metge de la illa, Pietro Bartolo, conegut com el metge dels immigrants, va haver de fer les 385 autòpsies. Però diu que cada vegada que es troba amb una dona embarassada li fa una ecografia, perquè pugui veure el petit i els canvia la cara quan s’adonen que el fill viu dins seu. I el metge, ja esdevingut com un heroi, bateja els nens moribunds. Ell diu: Són uns escollits, van al cel. Són de Déu. Una noia de Lampedusa diu: «tenen els ulls de Jesús».

Claudio Baglioni, cantant
implicat en la lluita per tirar endavant Lampedusa.

El cantant Claudio Baglioni, que des de fa anys té una caseta llogada a O'scià, està personalment implicat en la lluita contra aquest drama. A l'igual que la resta de la població de la illa que es mostra extraordinàriament solidària amb els immigrants portant-los roba i aliments, el cantant ha arribat a allotjar-ne alguns a casa seva. La gent comenta que és increïble que l'impuls per fer anar endavant l'illa hagi de sortir d'un cantant i no dels polítics.

El Papa Francesc a Lampedusa,
diu que cada mort a la mar és una espina al cor
i que no hem de ser indiferents a aquesta tragèdia.

Quina significació més profunda: la primera sortida de Roma del Papa Francesc fou anar allí, llançar un ram de flors en aquell mar, esdevingut cementiri i un crit a la humanitat: "Es una vergonya!". Quin testimoni més gran el dels habitants de la illa, de la qual quasi no en sabíem ni el nom! El Papa davant del món posà a plena llum el testimoni de caritat dels habitants de la illa, i alhora desemmascara en el seu gest i la seva presència a una humanitat, que no ha trobat el camí de la solidaritat, l’únic camí que la pot salvar.

Escoltem la bellesa del Pie Jesu, interpretat en directe a la Catedral d'Armagh (Irlanda) mentre fem uns moments de pregària i els oferim per a tota la gent que pateix.