El Papa Francesc aquesta setmana és al Brasil per a presidir les Jornades Mundials de la Joventut. Brasil és un gran i bell país, complex des de tots els punts de vista. És una societat que manifesta una gran diferència entre una classe opulent i uns immensos sectors de pobresa. Aquesta és palpable a les anomenades favelas situades al voltant de les grans ciutats. Allí hi viu tanta gent que només té la seva pobresa.
El San Pare, conscient d’aquesta situació, ha fet signes eloqüents d’una Església que vol ser dels pobres i pels pobres. Empra no un cotxe de magnat sinó un senzill utilitari i, sense dubtar-ho, ha volgut començar la seva visita apostòlica al Santuari de la Aparecida (la Mare de Déu dels pobres de Brasil) i ha volgut visitar la favela de Varghina, a la zona nort de Río de Janeiro, on ha proclamat la necessitat d’erradicar les formes de pobresa i d’alienació de l’ésser humà. Hi haurà temps de valorar l’ensenyament del Papa al Brasil, amb les seves paraules i, sobre tot, amb els seus gestos.
Les típiques manifestacions de protesta en contra de les visites papals s’han dissolt, han comprès com mai en la història del papat que, el Papa Francesc és germà i amic dels pobres: és d’ells. Les primeres paraules van ser aquestes: “No porto ni or ni plata, només porto Jesucrist que és l’únic que tinc”.
Els brasilers tenen un gran cor i el Papa Francesc ha entrat dins d’aquest cor. La pluja que acompanya la seva visita és un signe de la benedicció de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada