 |
| Fins al cel, Josep, fill estimat de Déu i amic de la nostra Càritas |
I sense que ella ho sabés la senyora que ha corregut a l’Hospital portava la representació de la Mare Església. Aquest ha estat el seu viàtic. I el seu gest és tant important com si li hagués donat la Benedicció apostòlica.
No dic el nom d'aquesta voluntària de Càritas perquè a ella no li agradaria ja que sap perfectament què significa la caritat evangèlica: «aquella que no vol que la mà dreta no sàpiga que fa la mà esquerra». Però sense dir el nom tots els de Crist Rei sabem qui és.
Li donarem sepultura al tanatori i sense dubte és l’enterrament més important de la Parròquia d'aquest any. Donar sepultura a un pobre és l’honor més gran, car són ells que ens rebran en el Regne del cel. El Josep N. el divendres passat ens va trucar i ens va dir porteu-me quelcom, si us plau, ja no tinc res per a menjar. Vivia sol i s’estava morint de càncer. I encara, pobre fill, ens va voler donar un euro, tal com és costum entre els usuaris de Càritas. Ell que ho havia perdut tot i encara ens volia portar per aquells que «eren més pobres que ell».
El Senyor sap de la seva història, les persones que ens equivoquem som dignes d'amor i, encara més, dignes de l’amor de Déu. Existències així són les que realitzen amb tota perfecció la paraula de Jesús: Benaurats els pobres en l’esperit, perquè d'ells és el Regne del cel. I el gran escriptor catòlic G. Bernanos va escriure: «els pobres al si de la Mare Església són els prínceps de sang reial» i els qui ocupen el primer lloc.
Fins al cel Josep... mai t’oblidarem en la pregària, prega també tu per a nosaltres. La teva pobresa t’ha canonitzat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada