dijous, 30 d’agost del 2012

He portat cent un currículums per Reus

Una noia aquesta setmana ha vingut a la parròquia. Era jove i bonica. Portava tristesa als ulls. Era de casa. M’ha dit «aquesta setmana» he repartit cent un currículums per la ciutat, cerco treball i no en trobo. Em va entendrir quan m’explicava la seva situació. Li vaig dir: «dóna’m el currículum». I el vaig posar sota les tovalles de l’altar. I vaig demanar al Senyor que l’ajudés i l’acompanyés.

Són tant i tants que venen a la Parròquia a demanar si els podem ajudar a cercar feina. I et sents tant impotent! El treball és la condició del pa de cada dia. Es veritat que l’Església té cura dels necessitats i les nostres Càritas estan plenes de gent. Però trobo a faltar la veu dels nostres bisbes denunciant un ordre injust i recordant els principis elementals de la Doctrina Social de l’Església.


No ploris per perdre el sol,
que les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles. (R. Tagore)


En aquests moments els pastors de l’Església de Catalunya han de parlar. Amb una paraula que il·lumini, que sigui la veu dels qui pateixen, que consoli. No s’han d’inventar paraules noves. La tradició de l’Església ha anat acumulant un tresor de doctrina sobre aquestes situacions. Es hora de proclamar-la. Hi poden haver lleis socialment injustes, i, de fet, hi són. Mai les anomenades «retallades» han de caure sobre els qui tenen menys, per aquí no es comença. Que la història no els ho retregui. La gent ho necessita.


M’ha cridat l’atenció la consciència moral de molts metges que han dit que, malgrat la llei, «ells continuaran atenent els immigrants sense papers» I és just que sigui així. Un metge sempre ha de complir amb el seu codi deontològic. I d’això que han dit alguns metges que els honora tant, els pastors de l’Església no han sabut dir res al poble? De què parlen quan es reuneixen?


Els bisbes de França van fer el Dia de la Mare de Déu un text de la pregària dels fidels per a proclamar a totes les esglésies de França. No és una broma la situació actual de la societat. Hi ha molta gent que pateix. I són de casa. Són fidels nostres.