Diuen que abans se’n parlava molt. I fins i tot el poble cristià estimava els set diumenges dedicats a Sant Josep. I els Papes en feien encícliques. Però després del Concili –ves a saber per quines raons– Josep de Natzaret ha quedat com oblidat. Només el poble senzill de Déu se’n recorda. Els humils i els pobres que en tenen prou de viure el catolicisme dins la gran tradició. Jo sé perquè no l’han oblidat, perquè és seu i és com ells. Dels qui estimen i callen. I són humils.
Però que ningú en parli no vol dir que no hi fos i que no hi sigui. Hi va ser a la història de la salvació. Sí, Josep de Natzaret, del qual diu l’Escriptura que era un home just, és d’aquells sants que apareixen un moment, fan el que han de fer i ja no cal que se’n parli més. Déu ja ha fet el que havia de fer. I ells també. I l’Escriptura no consigna res més ni de la seva vida ni de la seva mort.
Però voleu missió més gran? Guardar la virginitat de Maria i fer gran a Jesús! Va tenir el goig de veure com creixia aquell Infant, que no li pertanyia. I va tenir el goig de veure’l com treballava al seu costat. I el va veure riure i suar. I va observar el seu silenci, els silencis de Jesús, habitats per la Presència amorosa del Pare del cel. Però l’Església de l’orient i de l’occident va meditar les Escriptures i en va descobrir la seva grandesa humil. Oh, Josep de Natzaret, que no abandonares a Maria en el seu misteri i vas veure els primers passos de Jesús infant!
Per cert, mai m’han agradat aquelles representacions que fan de Josep un ancià. Déu no va confiar «el seu Fill» a un home ancià, sinó a un home jove i fort, del qual Maria se’n va enamorar i en fou el seu Espòs. Però a ells els esperava una altra fecunditat, que venia de l’Esperit Sant. Una fecunditat més profunda que no pas la de la carn. Car aquell Fill era fruit de la seva fe, de la seva sola fe. La de Maria, i la del espòs, amb el qual estava deposada. I Jesús seria conegut entre els seus com el «No és aquest, el fill del fuster? (Mt 15,55)» Si Josep, aquí a la terra, va ser tant a prop de Jesús, com més no ho serà en el cel. I, per això, cal demanar la seva intercessió. I l’Església sense saber què fer amb Ell li dóna un títol molt gran «Patró de l’Església universal» i fins i tot trenca el vel de la Quaresma per a fer-ne festa gran.
Si us plau: no oblideu a Sant Josep. Ah, i felicitats a tots els qui porten el bell nom de Josep o de José.
1 comentari:
Un escrit que fa justícia a Sant Josep. Sense la seva FE i la de Maria la història de la salvació ja no seria la mateixa. Ho hem meditat bé això?
Publica un comentari a l'entrada