dimecres, 28 de desembre del 2011

De la Jornada de reflexió feta pel consiliari de Càritas als voluntaris de Càritas de la ciutat de Reus

La humanitat no només necessita benefactors, sinó també persones humils i concretes que, com Jesús, sàpiguen estar al costat dels germans, compartint una mica del seu sofriment. En una paraula, la humanitat busca signes d'esperança. La nostra font d'esperança està en el Senyor. I per aquest motiu és necessària la Càritas, no per delegar el servei de caritat, sinó perquè sigui un signe de la caritat de Crist, un signe que doni esperança.

Estimats amics, ajudeu a tota l'Església a fer visible l'amor de Déu. Viviu la gratuïtat i ajudeu a viure-la. Recordeu a tots la essencialitat de l'amor que es fa servei. Acompanyeu als germans més febles. Animeu a les comunitat cristianes. Digueu al món la paraula de l'amor que ve de Déu. Busqueu la caritat com a síntesi de tots els carismes de l'Esperit (cf. 1 Co 14, 1).

El bon samarità, de Pelegrí Clavé (1839)

dissabte, 24 de desembre del 2011

Per Nadal el Cel i la Terra s'abracen per sempre

Tota la música del món i tots els silencis del món canten el naixement de Jesús. I els silencis dels espais siderals i totes les onades del mar i de l’oceà canten el Nadal de Jesús. Oh Crist, alegria del món, resplendor de la glòria del Pare! Ai, si no fos aquesta nit tan clara! /Seriem tros de carn i pensament /que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para, /pell d’home que arrossega la corrent! Avui podem aclucar els ulls en la pau dins del cor: Crist és amb nosaltres. Per sempre. Emmanuel vol dir alhora Déu amb nosaltres i per a nosaltres.


Déu no ha abandonat el món. Ell és aquí... com un infant, just nat. Es que hi pot haver quelcom més digne del Verb de Déu que un infant posat el món? Un infant ens desarma i ens fa retrobar la innocència del cor. Només l’home espiritual pot descobrir l’estupor del Misteri de la Nit Santa i és posat en la contemplació del Verb i sap descobrir que Déu s’ha fet home perquè l’home entri en la comunió divina.

Avui el cel i la terra s’abracen per sempre. Nadal és un petó de Déu a la humanitat, i l’Infant de Nadal és tot ell eloqüència i discurs que diu: Oh món, jo t’estimo. Reconeix, oh cristià, la teva dignitat! I el missatge de Nadal no pot ser altra que el de l’amor. Si Déu ha vingut al món pel camí de l’amor, només pel mateix amí podem anar cap a Ell.

Encara que Crist hagués nascut mil vegades a Betlehem estaries perdut per a sempre si no nasqués en el teu cor. En els misteris cristians tot està en tot. Sempre és Nadal, i sempre és Pasqua i Pentecosta. L’aventura de la fe comença com va començar amb Maria, quasi una noia digués simplement amb una gran humilitat i senzillesa de cor, «Que es faci la teva voluntat». Allí va començar el camí de l’Església. Aquí comença el camí de cada creient: quan un des del més íntim del cor s’obre a la fe i deix actuar a Déu en la seva vida i la posa a les seves mans. L’Advent no són quatre setmanes, és tota una vida. Una espera confiada de Déu.

Germans, amics, creients i no creients, la Parròquia de Crist Rei us desitja un sant Nadal i que Déu us concedeixi allò que el vostre cor desitgi més. Benedicció i pau a tothom. Un desig que les famílies estiguin ben unides amb un amor molt gran. Un desig perquè els qui se senten sols, trobin la companyia de Crist. Un desig que aquells que no poden més en la seva vida, retrobin l’esperança per continuar amb l’ajut de Déu el camí de la vida. Us beneeixo a tots en el Nom del Senyor.

Mn. Rafael. Rector de la Parròquia




Va ser una nit que va florir l’estrella,
i va néixer l’Infant!
Imaginem que fou la nit més bella,
més musical, més flamejant!...

I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna
el nostre pit per atiar l’oblit,
per fer-nos infidels, però retorna
cada any, aquesta nit.

La nostra vanitat prou s’afigura
que està damunt del bé i del mal,
mes no hi val ganivet ni ànima dura,
és més forta la nit de Nadal.

Ai, si no fos aquesta nit tan clara!
Seriem tros de carn i pensament
que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para,
pell d’home que arrossega la corrent!

Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit
i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
de terra, de nissaga i d’esperit.

I ens dóna un punt d’humilitat de cendra
per estimar un recó dintre l’espai,
i desperta en el cor aquell blau tendre
que hem volgut escanyar i que no mor mai.

Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós
i diguem: “Glòria a Déu en les altures”
amb aquell to que ho deien els pastors.

I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
i l’orgull de la nostra soledat,
almenys aquesta nit, fem el possible
per ser uns homes de bona voluntat!

El Poema de Nadal, Cant final.- Josep Maria de Sagarra


dimecres, 21 de desembre del 2011

Que els llums de Nadal no ens distreguin


Els darrers dies d’Advent es converteixen en un frenesí comercial: llums al carrer, reclams publicitaris, compres, línies musicals amb temes nadalencs. Tot això ens pot distreure. Distreure en el sentit que ens faci oblidar allò que pels cristians és essencial. I el que és essencial són dues coses: la memòria del naixement de Jesús de Natzaret, celebrada en la litúrgia de l’Església amb tant de goig, que representa el cel obert a la terra, Déu i l’home en la convergència de la humanitat de Jesús, Fill de Déu, en una unió indissoluble i amb una aliança mai trencada. Jesús és aquí, que és el mateix que dir, Jesús és aquí, com a gràcia donada per part de Déu, destinada a ser acollida per la fe de cadascú.

I l’ambient nadalenc tampoc ens ha de distreure d’aquells que passen necessitat, que cerquen treball o passen per moments de difiucultats i veuen el futur de manera incerta. I també d’un món insolidari i d’una humanitat on en molts llocs, encara els pobres són cada vegada més pobres i els rics cada vegada més rics. I el Nadal ens diu que hi una llum més enllà de la boira que envolta la realitat present i ens dóna esperança.

Què hem de fer per Nadal? Tres coses: Primer: anar a combregar amb el Cos de Nostre Senyor Jesucrist. Segon: fer Caritat en memòria del qui va néixer pobre entre els pobres, perquè era el seu germà; i tercer: estimar la pròpia família i fer-nos feliços els uns als altres, el marit amb la muller i la muller pel marit; els fills als pares i els pares i als fills, sense oblidar als avis. Déu somriurà de goig si fem les tres coses i dirà: Mireu com m’estimen els meus fills. Serem una alegria per a Déu. Nadal serà una illa de pau per a tots. Una illa en la qual deixem lloc al Senyor, que per nosaltres ha nascut.

Confiem a la Maria Immaculada els bons desigs de Nadal. I a vosaltres us desitjo pau dins del cor, la salut per a viure i l’esperança per a reprendre cada dia el camí de la vida. No apagueu la torxa de la fe dins vostre. Us beneeixo a tots en el Senyor. I prego cada dia per tots els fidels de la nostra parròquia de Crist Rei. Bon Nadal i bona represa de l’any 2012.

dimarts, 13 de desembre del 2011

Nadal no seria res, si no celebréssim el Nadal del Senyor dins del nostre cor.

Homilia del Tercer Diumenge d’Advent.

Ningú pot dir que té la fe per a sempre, ja que la fe la podem perdre o podem deixar de viure-la. I no sabem per quins camins de dificultats ens portarà la vida i si llavors serem fidels a la gràcia de la fe que tenim.

La fe és un do que rebem de Déu i, per mantenir-nos en la fe, cal la pregària de cada dia (com l’obertura de la llibertat a l’Infinit) i cal que practiquem la fe, això és que la visquem. Altrament, el coneixement del Crist mor. El coneixement del Crist creix en la pràctica de la fe, cal situar-nos en l’àmbit de la seva gràcia, perquè Ell mateix actuï en els nostres cors. I, sobretot, cal nodrir-la de Eucaristia. Nadal és acollir per la fe la Presència de Déu en la Persona de Jesús, el Senyor. El Nadal no és res sense el Nadal del Crist en el nostre cor. Rebre el Senyor que ve i acollir-lo en la nostra vida.


L’Apòstol ens diu, en la segona lectura, que estiguem contents (és l’alegria, filla de la fe) i, sobretot, ens diu que visquem en discerniment, valorant sempre el bé i el mal. I acaba dient que ni l’ombra del mal ha d’habitar el en cor del cristià. Fixeu-vos, no tant sols el mal, sinó fins i tot la seva ombra.

I a l’Evangeli hi trobem la humilitat de Joan, el Baptista, que respon a les preguntes insidioses dels fariseus, sobre si Ell era el Messies. Això ens ensenya dues coses: que ningú dins de l’Església es pot atribuir el títol de salvador. Només el Crist salva. I cap de nosaltres és digne de deslligar-li la corretja del seu calçat. Cap. Les persones o els grups que es presenten dins de l’Església com a salvadors i amb aires messiànics sempre acaben dividint l’Església i perdent-se ells mateixos. I la segona cosa que aprenem és acceptar la realitat de cadascú, som el que som, ni més ni menys, i no podem anar per la vida amb disfresses. A més a més quan un llueix massa de la seva disfressa, finalment se li veu la llauna. Som el que som davant de Déu, davant dels altres i davant de nosaltres mateixos. I Déu està en el camí de tots. Per això cal que siguem pacients amb els altres i amb un mateix, tot esperant que Déu actuï en tots i deixar espai a la seva gràcia.

Siguem portadors de l’alegria de la fe, una alegria que brolla del treball ben fet de cada dia, de l’honradesa en què hem de fer totes les coses i de la certesa que Déu ens estima, malgrat els nostres pecats. Siguem, simplement, bones persones. Es el camí per arribar a ser uns bons cristians.

diumenge, 11 de desembre del 2011

Càritas Parroquial.- Campanya de l’Oli.- Nadal 2011


La Caritat de Crist ens urgeix.

Aquest any també farem la Campanya de recollida d’oli. Ja sabeu que d’oli no n’arriba a través dels ajuts procedents de la Unió Europea (a més, l’any 2012 aquests ajuts seran disminuïts en un cinquanta per cent).

D’altre banda, ha augmentat -i segons les previsions augmentarà encara més- el nombre de famílies necessitades que atenem a la nostra parròquia. Tingueu present que la gran majoria són persones d’aquí, que es veuen afectades per la manca de treball. L’oli que recollim aquests dies es distribuirà durant tot l’any.

És així que us convidem a fer aquesta ofrena al Senyor, nascut entre els pobres, en la persona dels germans necessitats. És la millor ofrena que acompanya la nostra pregària.

La campanya estarà oberta fins el dia de Reis inclòs. Us convidem, doncs, en nom del Sr. Rector i de tot l’Equip de Càritas, a col·laborar portant l’ajuda d’oli. (Per a un millor repartiment, es prega portar ampolles de litre.)

Moltes gràcies a tots.

dissabte, 10 de desembre del 2011

La pintura i el Nadal

Fa un any, per aquestes dates, en un dels blogs d’una amiga en el que colaboro, vaig preparar un recull d’imatges que avui em fa il·lusió compartir amb tots vosaltres. Es tracta d’una petita selecció de quadres de temàtica nadalenca que espero que us agradi.


Evangeliari de l'emperador Otto III. Segle X



Frontal d'Avià. Atribuït a l'anomenat Mestre d'Avià.
Datat entre els anys 1170 i 1200.



Giotto (Colle di Vespignano, 1267 - Florència, 1337)


Ghirlandaio (Florència, 1449 - Florència 1494)



Albrecht Dürer (Nuremberg, 1471 - Nuremberg, 1528)


Velázquez, (Sevilla, 1599 – Madrid, 1660)


Bartolomé Esteban Murillo (Sevilla, 1617 - Cadis, 1682)


Jan Victors (Àmsterdam, 1620 - Indies Holandeses, 1676)


Jean-Baptiste Marie Pierre (París, 1714 - París 1789)

dijous, 8 de desembre del 2011

La primera festa de l'any, la més plena de tendresa

Es la primera festa de l’any cristià. I la primera festa està dedicada a la Mare de Déu, celebrada en la seva concepció immaculada. Es el primer regal de Déu a la humanitat: preparar la mare del seu Fill. Déu prepara el temple del seu Fill. I fonamentada en la paraula de l’àngel quan li digué «plena de gràcia» els creients han descobert que la gràcia de Déu l’emplena des del primer moment de la seva concepció.

Descomptada abans d’hora dels homes, que havien de ser redimits per la creu del Senyor, Ella és la anticipadament redimida. I esdevé així la més jove de la raça humana, la d’abans del pecat dels orígens.

Quan preguem a la Mare de Déu hem de sentir la seva mirada, al capdavall, la mirada de la innocència mateixa, la que no pot comprendre com els homes no poden estimar a Déu, el seu Creador ni la donació del seu amor, que és el Fill de les seves entranyes.

Aquesta gran festa celebrada, la primera abans que tota, ens diu que primer sempre hi ha la iniciativa i el regal de Déu. Els dons de Déu sempre van al davant. Abans de Nadal hi ha una gràcia oculta: el destí d’una noia de Natzaret, que el Senyor escollí per donar sang i llet al Verb de Déu encarnat. I l’Església naixia amb ella, bressolada de gràcia. I la Immaculada Concepció resplendeix per la convergència de la bellesa més alta, la mateixa bellesa de Déu, que és la BELLESA DE L’AMOR.

Déu Trinitat fa aquestes grans coses, impensables per a nosaltres. I Ella, Maria, pot dir de sí mateixa: El Senyor ha mirat la petitesa de la seva serventa. I en el cor d’aquesta nit –nit resplendent i silenciosa- m’uneixo a la pregària de les multituds de creients que es reuniran, per exemple a Notre Dame de París, per celebrar a la Benaurada i li confiem el camí de l’Església i totes les persones que estimem.

Us deixo amb un bell poema de Joan Maragall que canta la nit de la Immaculada.

Quin cel més blau aquesta nit!
Sembla que es vegi l’infinit!
L’infinit sense vels
més enllà de la lluna i dels estels...

La lluna i els estels brillen tan clar
en el blau infinit de la nit santa
que l’ànima s’encanta
enllà...

Aquesta nit és bé una nit divina.
La Puríssima, del cel
va baixant per ‘queix blau que ella il·lumina,
deixant més resplendors en cada estel.

Per la nit de desembre ella davalla
i l’aire s’atempera, i el món calla:
davalla silenciosa...
Ai! Quina nit més clara i més formosa.


Oh benaurada noia, plena de gràcia!
Filla de pobres i Mare del Rei, prega per nosaltres.

diumenge, 4 de desembre del 2011

El clip més maco del món.- Escolteu-lo mentre aneu llegint la lletra!

Em dónes força, Senyor, per creuar l’oceà!

L’escolania de Montserrat canta una cançó espiritual irlandesa en ocasió de la Marató de TV3, una cançó que ajuda a la pregària, i que pot ser la melodia de fons d’aquest Advent. El creient sap que la força per a travessar el camí de la vida, no la rep d’ell mateix, sinó que la rep del seu Déu.

Sergi Dalma és procedent de Maldà, vet aquí el seu nom artístic, invertint les síl·labes, Maldà i Dalma. Des del Blog de la nostra parròquia ens adherim amb tot el cor a la iniciativa tant noble com humana, com és aquesta de la televisió del nostre país. Aquesta música l’omple de noblesa.


Aquesta és la lletra, que és alhora, pels creients, una pregària al Senyor Jesucrist:

Quan estic trist i els ànims tinc per terra,
quan no he previst que el cor em tracti així,
jo vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts fins que arribi la nit.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Sóc tan fort quan dintre meu et sento.
Em dónes força per sempre et vull amb mi.
Em dónes força per superar els obstacles,
em dónes força per creuar l’oceà.
Vull sentir la força que tu em dónes
i que estem junts tota l’eternitat.