Però a l’hospital coneixes molta gent i gent tant bona. He conegut persones que tenen cura dels seus familiars amb un gran amor, néts que venien a vetllar els avis, esposes fidels i incansables al costat dels seus esposos i al revés. Els ancians, amb aquells ulls que ja miren al cel, i els fills que els cuiden. La bondat de Mossèn Jordi i de Mn. Estanislau, que tenen una paraula d’ànim per tothom. Una nit vaig pensar que Jesús tenia raó aquell dia que li fa va agafar un atac d’alegria i va donar gràcies al Pare pels «humils i senzills de cor». Oh, sí a l’hospital coneixes i experimentes de prop la humilitat dels fills de Déu, que estimen i moren. I sense fer soroll se’n van d’aquest món, suscitant les llàgrimes dels qui els han estimat. Déu porta el seu nom escrit a la palma de la mà i no s’oblida d’ells.
Vaig conèixer una bona dona que vetllava la seva mare tota la nit i que l’endemà havia d’anar a obrir un bar. I penso amb els benpensants de les nostres parròquies, carregats de duros i que atabalen l’Església de Déu amb les seves opinions i els seus protagonismes. Jo els diria les mateixes paraules del Senyor: Aneu i apreneu què vol dir la misericòrdia. Perquè els qui ens pensem que estem a prop de Déu, en podem estar molt lluny, però els qui es pensen estar lluny de Déu, poden estar molt a prop d’Ell. Només perquè estimen amb humilitat i accepten la vida amb el seu pes de sofriment i també de joia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada