dijous, 4 d’agost del 2011

Ja no tornaran qui sap si mai més

Les primeres comunions a Crist Rei són joioses i plenes de pau Jo no m’hi atabalo gens, abans de començar m’encomano a la Mare de Déu i sempre van bé. A més tenim un equip magnífic de catequistes amb experiència i que saben organitzar les celebracions amb pulcritud.

Els pares en general escolten la Paraula i la predicació i els nens i nenes saben discernir el Cos de Crist. Jo vull viure aquestes celebracions com un temps de gràcia, del Senyor present enmig nostre, que diu sempre: Deixeu que els nens vinguin a mi. Tothom està content, encara que alguns tenen massa alegria i alguna dona no va prou correcte amb el seu vestit. Però se’n van contents i ens feliciten.

La tristesa em ve al final, quan fan la fotografia i els nens i nenes fan petons als catequistes i em saluden. I la tristesa em ve després, una tristesa veritable, perquè la gran majoria ja no venen més, ni els nens ni els pares. I penso en les paraules de l’Evangeli segons Sant Marc: la llavor de la Paraula no ha arrelat dins d’ells. Quan tanco la parròquia penso: han marxat, però han rebut el Cos de Crist. I l’amor del Crist els acompanyarà. I en aquesta casa han estat estimats. Què hi podem fer? Què podem canviar? Qui ho sap, Déu meu? Només sé que el curs vinent tornarem a començar, amb la mateixa il·lusió i amb el mateix amor.

I admiro la capacitat i la fidelitat de les catequistes de Crist Rei. Són incansables. Elles i ells saben que treballen pel Regne de Déu. I res del que ha sembrat Jesús en el cor de molts deixarà de donar fruit en aquest món o en l’altre. A Crist Rei hi ha un arxiu amb milers de fitxes de nens i nenes que han vingut a catequesi i han fet la comunió. Quan miro l’arxiu prego per ells i dic: Guardeu-los, Senyor en el vostre amor. I penso de nou en l’Evangeli, la llavor no ha arrelat dins d’ells. Només el Senyor la pot fer fecundar i créixer.