dilluns, 13 de juny del 2011

Aprendre a adorar el Santíssim Sagrament

Era el darrer Corpus del Papa de l’any 2004. La processó del Corpus de Roma va de Sant Joan del Laterà a Santa Maria, la Major, al llarg de tota la via Merulana. L’ostensori amb el Sagrament és portat en un vehicle on habitualment hi el reclinatori perquè el Papa vagi agenollat davant del Sagrament durant tot el trajecte. El darrer any el Papa no podia ja agenollar-se i el van posar al seient; tossut i tenaç com era va demanar als mestres de cerimònia que l’ajudessin a agenollar-se. Una vegada i una altra. Aquests li deien que era impossible i a que més podia caure. A Roma era famós que quan al Papa no li agradava una cosa protestava amb un murmuri de desaprovació. Al arribar a prop de la Basílica de Santa Maria el Papa va cridar, quasi enfadat i en polonès: si us plau, vull agenollar-me: aquí hi ha Jesús. No van tenir més remei que obeir-lo, però va ser impossible. La cosa va arribar fins al límit. Tothom es va commoure.


M’arriba el cor això. L’Església d’orient i d’occident creu, des de sempre, que el Crist Ressuscitat està present en l’Eucaristia i cada dia em dol més que els fidels de les nostres parròquies no s’agenollin davant del Sagrament. Si no hi hagués la Presència real, l’Eucaristia no seria res, ni la comunió tampoc. Aprenem la lliçó i que l’intel•ligent entengui. Agenollar-se davant del Crist és l’expressió de la llibertat dels fills de Déu que entenen que per la persona humana no hi ha ningú damunt d’ell, ni ningú sota d’ell, només Déu. Aprenem la lliçó del Benaurat Papa.