dilluns, 15 de novembre del 2010

Xerrada del pare Josep M. Recasens sobre la pregària.

Mn. Rafael Serra, presentant la xerrada

El passat dia 28 d'octubre, va tenir lloc a la nostra Parròquia una xerrada del pare Josep Maria Recasens, monjo de Poblet, amb el títol “Pregar, per què?

Va ser molt interessant i molt profunda en tot moment i seria gairebé impossible intentar recollir en un sol article tot el que va dir, tot i que intentaré fer-ne un petit resum.

Va compartir amb nosaltres la seva experiència diària explicant-nos, per exemple, que els monjos fan unes cinc hores de pregària, tres en comunitat i dues personals.

Després, d’una manera senzilla i entenedora ens va anar explicant que la pregària té diversos nivells. Primer, preguem amb la paraula, per exemple quan diem un Parenostre, però, poc a poc, hem de mirar d’anar “pujant” més... i, per aconseguir-ho, hem de posar la nostra confiança en l’Esperit Sant. El pare Recasens ens va dir que ell sempre comença a pregar dient tres vegades: “Pare, en nom de Jesús, el teu Fill estimat, dóna’m l’Esperit Sant”

Podem imaginar que si la nostra pregària fos aigua dins un recipient, l’Esperit Sant seria el foc que la fa bullir i, convertida en vapor, la fa pujar ben amunt.

La pregària vol trobar l’encontre real entre Déu i la persona... Nosaltres hem de ser conscients de la nostra petitesa i que Ell és gran i tot poderós, per tant, ens hem de deixar portar per Ell.

Quan jo prego, m’oblido de mi mateix, que Déu ja es farà càrrec dels meus problemes. Nosaltres el que hem de fer és deixar-nos portar, com un nen petit en braços de la mare que tant l’estima. La pregària ens va donant ales, ens fa alçar, ens eleva a les coses de Déu tot i que a través de les coses de la terra: Ens ha d’ajudar a estimar als del nostre entorn. La pregària és estimar i deixar-se estimar.

També hem de llegir la Paraula de Déu i meditar-la, pensar-la, aturar-nos en el significat de les paraules i, poc a poc, deixar-nos portar.. ha de ser un encontre tranquil, reposat, meditat.

Tot això és un procés que demana perseverança, confiança... al principi ens costarà, ens distraurem, tindrem dubtes... però hem de saber que Déu ens estima sempre, Ell ens ha creat... posem-ho tot “dins” la nostra pregària i deixem-nos estimar per Ell.


Josep Maria Recasens, monjo de Poblet