divendres, 2 d’abril del 2010

El dia abans de ser entregat (Extracte de l'homilia del Dijous Sant)

El dia abans de ser entregat Jesús prengué el pa i el vi, en va donar gràcies, el partí i el repartí, i els en donà tot dient: això és el meu cos entregat per vosaltres; aquesta és la meva sang lliurada per vosaltres en remissió dels pecats; i ell posava a les seva mans i en aquells signes tota la seva vida, i la seva missió i el seu lliurament al Pare. I l’eucaristia serà per sempre el memorial de l’amor i de l’ofrena de Crist.

Vet aquí que canviava el significat d’aquell àpat ritual d’Israel i des d’ara la Pasqua serà per a nosaltres la memòria del pas de Jesús. Germans, espiritualment som al cenacle, a la Sala Alta i avui per nosaltres l’Amor MATEIX para taula. I Ell és entre nosaltres i fa de diaca (ocupa el lloc del servent i de l’esclau) i es prostra davant nostre i ens renta els peus. No fem com Pere (no podem ser dels seus si no entenem que l’Església és una comunitat de servei). Us l’imagineu el Senyor, amb els seus ulls, mirant-los, aixecant-se i dient: Sereu feliços si ho practiqueu.

Però avui, germans, és encara un misteri més gran. Perquè el Senyor instituint l’Eucaristia, instituïa també el sacerdoci ministerial. Allí naixíem, en aquella taula plena de llum. És el dia del naixement del Calze. Pregueu, germans pels vostres preveres. Aquests dies que passem hem de sentir les opinions del món que judiquen el tot per una part i per una part petita. I que ens posen a sospita a tots. Fa més soroll un arbre del bosc que cau perquè s’ha corromput que no pas tota l’arbreda que creix i viu sota el sol de la gràcia. De la mateixa manera que dic que lluny de la Taula de l’Eucaristia no creix res en l’Església, tampoc el sacerdot no pot viure en la fidelitat sinó íntimament unit a Jesucrist.

Estimeu-los i demanem al Senyor que doni rebrots nous a l’arbre de la successió apostòlica. I després de la Missa, el Monument, lloc que ens recorda l’angoixa del Senyor, el seu lliurament. De l’Eucaristia brolla tot, allí neixen els apòstols, allí neix la força d’estimar, allí ens és donat de ser Església, com un do.