La joia més gran, la de celebrar la Pasqua, va ser viscuda profundament a la nostra comunitat, i per això ens plau fer-vos cinc cèntims del que va ser.
Abans que res, hem de dir que totes les celebracions van ser molt participades i plenament viscudes. El Dijous Sant, després de la Missa de la Cena del Senyor i de la solemníssima reserva del Santíssim en el monument, bellament i austera preparat, es va fer una especial Hora Santa de pregària pels sacerdots de tot el món davant Jesús.
El camí de la creu va omplir el silenci del matí del Divendres Sant, un silenci que es va trencar amb la invocació a l’arbre de la creu i l’adoració del gran misteri de la Mort Redeptora de Jesucrist.
Moltes persones van estar treballant per preparar els detalls de la Vetlla Pasqual, una celebració que va tenir un especial to colorista, amb flors i plantes de tots els colors, projecció de fotografies, diapositives i de vídeos que il·lustraven les lectures. Va ser una forma de rebre el foc de Vida, l’aigua de la salvació, la gloria del Ressuscitat, que es va fer present, com cada diumenge, com cada eucaristia, a la taula del altar a casa nostra, la nostra parròquia.
En acabar la vetlla pasqual encara ens vam trobar per compartir mones i alegria.
Una gran cloenda va ser les solemnes vespres del diumenge de Pasqua, les vespres baptismals
En col·laboracions anteriors a la Veu de la Parròquia, hem explicat com va sorgir el projecte de les Assembles Familiars a Reus, quin va ser el procés del seu desenvolupament i quina era la finalitat de les Assemblees. Ens referim a uns inicis que es van començar a gestar l’any 1992 i que es van posar en marxa l’any 1995.
D’aleshores ençà han passat divuit anys i hi ha hagut canvis pel que fa al nombre de grups, de persones, de textos i de Rectors.
El dia 4 d’octubre de 2009, mossèn Rafael Serra passà a ser el nou rector de la nostra Parròquia, i algunes coses també canvien. Pel que fa a les Assemblees Familiars l’Antic Testament i els llibres dels profetes fan pas a les benaurances.
Junt amb ell, el nostre vicari Joan Francesc Amigó fa també suport i acompanyament a grups amb els mateixos continguts. Rector i Vicari ens ajuden a meditar les benaurances, a aprofundir-les, a fer-nos-en vivència. Posen Jesús en el centre de les nostres reunions. Ens diuen coses tan entranyables com que Jesús va aprendre les benaurances a la falda de la seva mare; altres coses, que són benaurats els pobres d’esperit i que també són benaurats els compassius. Que no hi ha compassió sense amor. Que la pregària del parenostre ens agermana. Que la pregària no són paraules, no és parlar per parlar, és estar amb el Senyor, ens aporten elements per a la reflexió personal i en grup, elements que ens ajuden a viure la fe i a compartir-la en qui vulgui ser un més d’algun dels grups.
Les reunions continuen fent-se cada mes a les cases de les famílies acollidores per reflexionar els textos, comentar-los i fer pregària. Actualment el nombre de grup és de 7, el de persones és de 72.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada