diumenge, 7 de febrer del 2010

Ens hem escarrassat tota la nit (Diumenge V durant l'any C)

La plana de l’evangeli que hem escoltat aquesta setmana s’ha de comprendre en la claredat del cel i del mar de Galilea. I la rèplica de Simó: «Ens hem escarrassat tota la nit, Senyor» Fa tendresa al cor. Es com si digués després d’una jornada de treball: «Ens hi hem cansat i què si que ara ja no podem més. I ara ens trobes cansats i decebuts». Es com una metàfora del treball eclesial. Com si diguéssim: «Senyor, ja ho hem provat, ja ho hem intentant i no hem vist cap fruit del nostre treball».

Sona així: Hem intentant educar els vostres fills en la fe i ells han marxat lluny del vostre altar. Hem intentat des de la catequesi i ells també han marxat. Però ara que estem cansats, només perquè vós ho dieu, tornarem a calar les xarxes i serem infatigables. I mirant la creu del Senyor entendrem que no ens és donat a nosaltres veure el fruit del treball eclesial. Que Ell, elevat a la creu, només no veia de manera visible els fruits de la redempció. Només sota els ulls el deixeble estimat i la mare compassiva.

Si anirem mar endins, en la gran travessa. El Senyor no ens deixarà en alta mar. Ell ens espera en la platja del Regne i quan arribem ell ens dirà «almenys vosaltres m’heu estimat» I cantarem el salm «els qui sembraven amb llàgrimes als ulls, criden de goig a la sega».